El Gremi de Pagesos custodia en el seu sí dos patrimonis que són complementaris: el material i l’immaterial i certament són indestriables. Donem un cop d’ull a l’església i ho veurem clar.
Ens trobem amb una nau-sala del darrer terç del segle XII, tot i que s’havia pensar que era del XIV, amb la introducció del nou llenguatge gòtic amb els esplèndids arcs apuntats i enteixinat de fusta que confereixen a Sant Llorenç una especial significació i esveltesa. Un espai ampli dedicat al culte des de temps medievals, amb una falsa tribuna lateral amb dos capitells d’època, un de cistell i l’altre derivat del corinti clàssic semblant als que es veuen per exemple a Sant Pere Gallicant de Girona o Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. L’actual configuració del temple respon a les obres de després de la Guerra Civil (1936-1939) en què va quedar força malmès. L’obra, dirigida magistralment per l’arquitecte Jujol gira l’orientació de l’església 180 graus, amb una nova mesa d’altar dissenyada per ell mateix sobre un nou presbiteri presidit pel magnífic retaule de Santa Magdalena de l’artista Mateu Ortoneda, un exemple de la pintura gòtica catalana.
Les capelles laterals força sòbries i vinculables a l’estil cistercenc es complementen al segle XIV amb una de nova ja coberta amb creueria gòtica, i a l’exterior una de les primeres aportacions del Renaixement a Tarragona la magnífica porta amb timpà triangular atribuïda a l’arquitecte i tracista Pere Blai, un dels introductors d’aquest estil a la Península Ibèrica i que vivia al carrer Sant Llorenç. En dues de les capelles tenim dos joies més del Gremi, els misteris del Sant Sepulcre i la Pietat, dissenyats també per l’arquitecte Jujol, l’un amb un Crist Jacent del segle XVII obra anònima i bell exponent del barroc més clàssic, i l’altra cisellat per l’escultor Martisella després de la guerra. A més, la palma martirial del Sepulcre, obra del joier Joan Blázquez complementa el conjunt.
Completa aquest conjunt les figures dels sants de la casa, Llorenç, Isidre i Antoni Abat, peces de sèrie d’Olot però magníficament reinterpretades de nou per Jujol, com també ho són els tamborets litúrgics del santuari. Al costat dels sant, la pintura sobre llenç del segle XVII dedicada a Sant Cristòfor.
L’actual porta instal·lada a la façana sud és l’antic portal de la caserna del Carro, desaparegut en construir-se el col·legi Jaume I, i abans convent dels descalços. Al carrer Sant Llorenç encara es veu la vella portalada medieval, sobre la qual se’n va obrir una de nova. Complementa aquesta magnífica col·lecció el calze de temps dels Reis Catòlics i la relíquia de Sant Llàtzer.
Aquest patrimoni històric i artístic té un gran valor per si mateix, però encara en té més quan forma part de l’essència del Gremi, institució viva que en dona ús en les diferents activitats i actes litúrgics al llarg de l’any. És doncs un patrimoni viu.
Joan Menchon Bes
Historiador i arqueòleg
